Espanya: cada dia pitjor (Marc Vidal a Singulars TV3)

Una amiga meva està treballant a Cambridge de fa mig any. Després d’acabar-se-li la beca d’investigadora biòloga va passar a fer feines de tècnica de laboratori i finalment va marxar en una oportunitat que se li va presentar per fer quelcom relacionat amb allò que ella volia. En una visita que li vaig fer a finals d’estiu em va presentar alguns companys seus i ens vam acabar apuntant a un sopar d’espanyols a Cambridge. Fins aquí res que pugui sortir de l’habitual, però amb la conversa que tenia amb uns i altres, una cosa em va semblar que hi confluia, i és les poques o cap ganes ni intenció de tornar a treballar mai més a espanya. Metges, informàtics, biòlegs … bons investigadors i molt joves que no tenien altre cosa que les ganes d’establir-se durant el que els queda de vida laboral activa per la zona.
Avui, primer cap de setmana de novembre de 2012, escoltant el que s’explica en aquesta entrevista m’ha recordat el que vaig percebre aquell sopar amb gent espanyola a Cambridge.
La gent comença a desfilar perquè la pel·lícula que ens estàn venent polítics, banquers, … no val res. Potser comença a agafar sentit el que em va comentar la meva amiga: “Posa’t a aprendre a programar i vine aquí que busquen gent.” No us perdeu els darrers 10 minuts d’entrevista sobretot quan en Marc és contundent afirmant que
“NO HI HA FEINA PER LA GENT QUE NO EN TE, NI N’HI HAURÀ.”

Així doncs si gent amb experiència no te feina, a la gent que formem als instituts què els espera el futur més immediat?
Tot plegat em dona arguments per reforçar la idea que s’ha de renovar de cap a peus l’ensenyament, i aquesta renovació comença per qui ensenyem. Estarem  a l’alçada de fer alguna renovació? mmmm

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *